Transformació d'un antic graner en habitatge plurifamiliar
En col·laboració amb Marta Martí
Sant Esteve de Palautordera | 2021

El projecte transforma l’antiga sala de ball del poble –que posteriorment va tenir un ús de local comercial– en habitatge plurifamiliar.

L’edifici existent està situat al Carrer Major, al bell mig del nucli antic de Sant Esteve de Palautordera, àrea peatonal format per un teixit residencial d’edificis entre mitgeres, a la vora de l’actual via principal i comercial del poble (carretera del Montseny).


La proposta s’estructura en una sèrie d’estratègies:

- Realçar i preservar els elements constructius de valor de l’edifici existent. Es conservaran quasi intactes el pilar de fàbrica, el forjat de biguetes metàl·liques i revoltons ceràmics i l’encavalalda, les bigues i biguetes de fusta de la coberta.

- Recuperar la façana original. S’enderroca la façana ventilada que amagava la materialitat i composició originals de la façana, i es reconstrueixen i sanegen les zones malmeses dels murs de mamposteria.

- Millorar estructural i energèticament de l’edifici. Es reforça l’estructura existent per suportar les noves sol·licitacions requerides pel nou ús de l’edifici. S’aillen les façanes i coberta per millorar el confort dins de l’edifici i donar compliment a la normativa vigent.


Les estratègies s’apliquen dins de l’edifici-contenidor que prèviament s’ha buidat de tots els elements constructius sense interès i es materialitzen en un sistema estructural de murs ceràmics i forjats de fusta dividint el volum total en 4 habitatges (2 per planta) i un vestíbul central que desenvolupa 3 funcions essencials a l’edifici:

- Espai bioclimàtic. El gran lluernari practicable de la coberta omple de llum l’espai, assegura una bona captació solar i permet forçar la ventilació creuada dels habitatges. A l’hivern, l’aire preescalfat per efecte hivernacle farà augmentar la temperatura de l’interior dels habitatges per convecció. A l’estiu, es dissiparà l’escalfor de l’interior dels habitatges per mitjà de la renovació de l’aire gràcies al corrent constant generat per la xemeneia solar del pati.

- Pati de relació comunitària. El vestíbul actua de transició entre el carrer peatonal (exterior) i els habitatges (interior), i genera un espai intermedi que convida a la relació col·lectiva tant dels usuaris de l’edifici com dels habitants de la resta del poble.

- Mirador. El vestíbul és un buidatge del volum construit que facilita la contemplació dels elements singulars preservats des de diferents punts de vista, tan des de l’interior dels habitatges, com des del vestíbul o des del carrer.

Centre Cultural
En col·laboració amb CMS Arquitectes
Proposta per a l'Ajuntament de Santa Cruz de Bezana
Cantabria | 2020

RELACIÓ AMB L'ENTORN I PLANTA BAIXA
El nou Centre Cultural de Santa Creu de Bezana és un edifici concebut com un contenidor on albergar tot tipus d'activitats d'àmbit cultural, social i festiu, a l'servei dels veïns de Santa Creu de Bezana i els habitants de les poblacions properes. Tot el programa es desenvolupa en planta baixa, coincidint amb la cota actual del carrer, facilitant l'accés a totes les peces de l'equipament, sense barreres. L'accés principal a l'edifici es situa a la façana que dóna a l'Avinguda de la Santa Creu, mentre que es defineix un accés propi per a la cafeteria, situat en l'espai públic generat a l'interior de la parcel·la. A la façana posterior se situen els accessos als serveis que permeten l'accés restringit al personal de la cafeteria i la càrrega i descàrrega dels magatzems de bar i la sala d'actes. Des de l'Avinguda de la Santa Creu, la permeabilitat de la planta baixa, la lleugeresa de la façana i la vista en diagonal de el nou espai públic deixessin intuir o veure les activitats de centre, que convidarà a la gent entrar i participar. Es tracta d'un espai inclusiu i innovador pensat per a tots els veïns.

PROGRAMA, FLEXIBILITAT I ADAPTABILITAT
El centre cultural s'estructura al voltant d'un volum central: la sala d'actes. Des d'aquesta estada pivota i s'organitza la resta de el programa en 4 grups diferenciats, nodrint de múltiples serveis i espais a aquesta peça: 1. la zona de pública concurrència (accés, foyer i cafeteria), 2. l'espai d'exposició, 3. l'espai de treball (administració i aules) i 4. serveis (camerinos, magatzem, lavabos, cuina, ...). La cafeteria podrà funcionar de manera autónoma i independentment de l'horari de Centre Cultural. La configuració dels espais polivalents, dinàmics i canviants permet que aquests puguin anar mutant seu ús durant el dia o segons l'activitat desenvolupada en aquest moment. La relació d'aquestes peces permetrà la seva articulació amb l'objectiu de poder expandir o contraure la superfície disponible i anar adaptant-se als requeriment d'una activitat en concret. Aquesta relació podrà ocórrer encadenant els espais perimetrals entre si o bé connectant la sala d'actes amb una o diverses peces que l'envolten. Aquesta flexibilitat programàtica aconsegueix dotar aquests espais d'una gran adaptabilitat, permetent la màxima polivalència possible. Tant la sala d'actes com l'àmbit de les aules estaran dividits amb un sistemes de tancament d'envans mòbils que permetrà dividir els espais o fer-los més o menys permeables. A més, la sala d'actes compta amb un sistema retràctil que amaga les grades, generant un gran espai central polivalent que permet realitzar una gran varietat d'activitats, pensant més enllà de l'ús cultural. D'aquesta manera s'evita que l'edifici caigui en desús a certes hores de el dia o èpoques de l'any.

SISTEMA CONSTRUCTIU, MATERIALITAT I SOSTENIBILITAT
L'edifici es construirà amb materials prefabricats, reutilitzables i reciclables. S'utilitzaran sistemes industrialitzats en sec amb l'objectiu de reduir els temps d'execució i costos en obra. Es busca millorar les prestacions físiques de l'equipament mitjançant la reducció del seu pes propi, la minimització de la fonamentació i l'excavació total de el terreny. L'estructura principal estarà formada per una trama de pilars de formigó prefabricat on es donarà suport a un forjat reticular de formigó armat. L'envoltant de l'edifici es realitza amb un sistema industrialitzat de xapa plegada d'alumini reciclat, blanc i brillant en les zones opaques i en les obertures s'utilitza un sistema tipus mur cortina de caràcter lleuger, transparent i permeable, que minimitza la seva presència i permet l' efecte hivernacle, alhora que proporciona una bona protecció solar. Aquesta envoltant es construeix envoltant l'estructura per l'exterior, generant una envoltant contínua i minimitzant els ponts tèrmics. Es planteja un edifici auster on els materials es presenten tal com són. S'ha optat per materials de bon comportament tèrmic, acumulador i acústic. S'utilitzen materials que sent naturals, presenten unes altes prestacions de durabilitat, manteniment i confort. Es preveuen mesures actives i passives d'estalvi energètic, de respecte a l'entorn i als el paisatge de l'entorn així com de confort interior per als usuaris.

41 habitatges de lloguer a la Rambla de Sant Joan.
Proposta per INCASÒL (Institut Català del Sòl)
Badalona | 2020

ACCESSIBILITAT, ADEQUACIÓ I RELACIÓ DE LA PLANTA BAIXA AMB L'ENTORN.
Cadascun dels espais que conformen la planta baixa, es situen a una cota diferent per tal de fer-los accessibles, adaptant-se al desnivell de l’entorn.

ACCESSOS A TRES BANDES
La planta baixa s’ha organitzat de manera que els accessos es situen segons el seu caràcter d’ús: a nord, en relació amb l’espai verd públic, es situen els accessos peatonals dels habitatges i l’accés independent a l’aparcament; a l’oest, es troba l’accés al local comercial, deixant les façanes nord i sud, les que tenen més visivilitat, netes, amb l'objectiu de tenir el màxim de superficie d’exposició; a sud es situen els accessos més en relació amb l'espai viari: l’accés a l’aparcament, l’accés independent a l’estacionament de bicicletes, l’accés al CT i la sortida de l’espai d’emmagatzematge de residus.

OPTIMITZACIÓ DE LA PLANTA BAIXA: MÉS LOCAL COMERCIAL
Es concentren els accessos, espais comunitaris, instalacións i nuclis de comunicació vertical en la meitat oest de la planta baixa per tal d’alliberar la resta i generar un únic local comercial amb la màxima superfície útil, i el més diàfan possible.

ELEMENTS PEL CONFORT I L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA
Es proposa una construcció de mínima petjada ecològica, compacta, de baixa demanda energètica i, que amb un bon aïllament tèrmic, que pretén acostar-se a l’objectiu NZEB. També l’aprofitament de la radiació solar, els espais intermedis, les proteccions solars (tendalls) i una ventilació creuada natural.

ELS HABITATGES
Els habitatges es vertebren en l’eix cancell-cuina/menjador-estar-terrassa. Les estances comunes (cuina i estar) serveixen de distribuidor a les peces més privades (bany i dormitoris). L’orientació nord-sud dels habitatges permet utilitzar senzilles estrategies pasives per tal de millorar el confort interior. Els patis orientats a nord permeten ventilar alguns dormitoris i oferir bones vistes al futur Parc alhora que donen privacitat a les estances.

24 habitatges al carrer Joan Serra i Constantó
En col·laboració amb CMS Arquitectes.
Proposta per INCASÒL (Institut Català del Sòl)
Igualada | 2019

ADEQUACIÓ AL CONTEXT URBÀ

1.Sistema d'agregació que permet disposar de 25 habitatges (un habitatges extra dels demanats) sense ocupar tota la planta baixa.

2.Ampli vestíbul a planta baixa en relació amb l'espai públic més immediat.

3.Nucli únic d'accés vertical per optimitzar al màxim l'espai de circulació i garantir el compliment de l'evacuació d'incendis. 21 habitatges en planta tipus (7 habitatges per planta) + 4 habitatges en planta baixa (3 habitatges amb jardí/terrassa privats).

4.L'espai intersticial entre els dos volums de la parcel·la s'utilitzarà com a prolongació a l'aire lliure de l'aparcament destinat a l'habitatge, arribant al mínim de places obligatòries. La superfície d'aquesta area d'aparcament serà drenant i servirà de punt de recollida de les aigües pluvials.


ELS HABITATGES
Com si es tractés d'un TETRIS, els habitatges són una seqüència d'estances de superfície idèntica i sense un ús predeterminat que es van encadenant formant una unitat tipològica determinada. Aquest sistema s'adapta a la forma singular que han d'adquirir les dues tipologies per ocupar una sola cantonada de l'edifici. Aquesta configuració optimitza la ràtio de superfície construïda eliminant espais de circulació.
La versatilitat de les dues habitacions dobles permet adaptar-se a múltiples perfils d'usuaris:

PARELLA - h1: dormitori | h2: estudi, ampliació estar,...
2 AMICS - h1:dormitori | h2: dormitori
FAMILIA - h1: dormitori | h2: dormitori nens

A més a més, la relació directa de les habitacions amb l'estar, afavoreix que aquestes puguin esdevenir una ampliació o un espai complementari a aquest (sala de música o jocs, estudi, menjador per convidats, galeria semiexterior,...).

Reforma interior d’un habitatge al Passeig Forasté
Barcelona | 2020

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Pellentesque et justo faucibus, placerat ipsum vitae, molestie elit. Phasellus ac nisl sed dolor vestibulum facilisis. Donec nibh massa, lacinia nec neque a, porta tincidunt est. Morbi mollis vestibulum maximus. Fusce id augue urna. Vestibulum id euismod libero.
Pellentesque blandit tortor sed nibh tempus lacinia. Praesent non lacinia nulla, quis interdum velit. Aliquam ultricies justo quis eros porttitor, quis gravida dolor aliquam. Fusce vitae ipsum mollis, porttitor lectus ut, consectetur arcu.

Disseny pavelló a la Plaza Escuelas Trevijano.
Concurs Concéntrico 06
Logroño | 2019

ÁGORA:
Del gr. ἀγορά agorá.
1. f. En las antiguas ciudades griegas, plaza pública.
3. f. Lugar de reunión o discusión.

La propuesta pretende recuperar el antiguo concepto de ÁGORA, un espacio público al aire libre rodeado y contenido generalmente por un perímetro porticado dónde los ciudadanos se reunían y debatían de toda clase de temas. Se trata del antecesor de lo que actualmente conocemos como plaza.

EL PABELLÓN
El pabellón se sitúa en medio de la plaza Escuelas Trevijano, rodeando toda la superficie que queda libre de circulación rodada y generando un espacio delimitado dónde se concentra el ámbito informativo del festival esparciéndolo a su vez por todo el entorno de la plaza.
Este artefacto urbano pretende ser un foco de atracción para el público que acuda al festival, un hito, un punto de referencia dónde empezar el recorrido al resto de las intervenciones; pero también un espacio de reunión donde poder realizar charlas, exposiciones o simplemente interactuar con la nueva realidad efímera urbana que supone el pabellón.
Un artefacto efímero que dialoga con el espacio urbano y transforma su escala a una más doméstica. Una plaza dentro de una plaza. Una ÁGORA dentro de otra “ÁGORA”. Una meta-ágora.

LOS MÓDULOS
El pabellón esta formado por 30 módulos tipo que generan la envolvente porticada que delimita el ÁGORA. Estos módulos se construyen a partir de dos piezas recortadas de un panel sandwich G-BRICK de GARNICA (aprovechamiento del 99% de cada tablero) y riostrado con una tercera pieza hecha a partir de un tablero EFFICIENCY POPLAR de GARNICA que queda fijada mediante una unión de encaje madera-madera, sin necesitar ningún elemento de unión auxiliar adicional. Todas las piezas se tintarán de color rojizo para llamar más la atención de los visitantes. Estas 3 piezas encajadas y apoyadas de la manera correcta adquieren la forma de un pórtico. Encadenando esta serie de módulos mediante piezas de madera se genera un perímetro de 30 puertas o pórticos que delimitan este nuevo espacio urbano permeable, permitiendo la entrada a este ámbito informativo, de reunión e intercambio del festival. Opcionalmente, y aprovechando los tableros sobrantes, se plantean unos módulos de información repartidos por el interior del pabellón y los alrededores de la plaza.

33 habitatges dotacionals al carrer Indústria.
En col·laboració amb CMS Arquitectes.
Proposta per INCASÒL (Institut Català del Sòl)
Olesa de Montserrat | 2019

REPETICIÓ DE LA TIPOLOGIA.
Una única tipologia que es desenvolupa al llarg de tota la parcel·la fins arribar al número desitjat d’habitatges. La posició estratègica del pati al centre del volum poca profunditat dels habitatges, proporcionen bona il·luminació i ventilació a totes les estances de la llar.

CONTINUITAT VOLUMÈTRICA.
Es busca seguir amb la volumetria a dos aigües donada per l’edifici veí. En aquest cas, es generarà una doble coberta a dues aigües que busquen emfatitizar la segregació característica del projecte, amb la mateixa tipologia mirant a banda i banda de la parcel·la.

ADEQUACIÓ DE LA VOLUMETRIA AL DESNIVELL ENTRE CARRERS.
Els límits establerts per la normativa, obliguen a dislocar el volum de l’edifici strombolicchio, de manera que es produeix un esglaonament en la volumetria general de l’edifici.

NOVA CONNEXIÓ EN ELS DOS CARRERS.
El volum edificatori es separa del límit de parcel·la definit per un mur de contenció a doble alçada i es connecten els dos carrers que donen accés a l’edifici, generant una nova connexió entre aquests dos nivells.

TRACTAMENT DE LA MITGERA.
Es proposa un jardí vertical com element representatiu i de culminació de l’espai públic atrapat en la discontinuïtat urbana generada per la xarxa ferroviària. Es pretén també millorar les prestacions tèrmiques i de soroll d’aquesta façana tan exposada. ELS HABITATGES
L’habitatge es vertebra en l’eix pati - estar - terrassa. Les peces humides s’articulen al voltant del pati, racionalitzant les instal·lacions i millorant el cicle de la roba. Les dues habitacions dobles permet adaptar-se a múltiples perfils d’usuaris:

PARELLA - h1: dormitori | h2: estudi, ampliació estar,...
2 AMICS - h1:dormitori | h2: dormitori
FAMILIA - h1: dormitori | h2: dormitori nens

La configuració de la llar, que col·loca l’estar en relació directa amb les habitacions, fomenta la posible utilització d’aquestes estances com espais d’ampliació o complementaris a aquest (sala de musica, menjador quan hi hagi convidats, terrassa, ...).

Habitar una mitgera. Intervenció sobre paret mitgera.
Accèssit.
Proposta per a l'Ajuntament de Barcelona
Barcelona | 2019

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Pellentesque et justo faucibus, placerat ipsum vitae, molestie elit. Phasellus ac nisl sed dolor vestibulum facilisis. Donec nibh massa, lacinia nec neque a, porta tincidunt est. Morbi mollis vestibulum maximus. Fusce id augue urna. Vestibulum id euismod libero.
Pellentesque blandit tortor sed nibh tempus lacinia. Praesent non lacinia nulla, quis interdum velit. Aliquam ultricies justo quis eros porttitor, quis gravida dolor aliquam. Fusce vitae ipsum mollis, porttitor lectus ut, consectetur arcu.

Intervenció efímera al pati de l’Estudi General Lul·lià
Seleccionat
Projecte per Insòlit Festival
Palma | 2019

La intervenció efímera a l'Estudi General Lul·lià esdevé l'oposició formal del pati. Envaeix el buit i genera un lloc d'estada, contemplació i reflexió al centre de l'espai.

La materialitat del pavelló distorsiona i desdibuixa el pati i permet la interacció entre l'artefacte i el visitant.

Dins de la intervenció, es genera una atmosfera ondulant, canviant, d'ombra i color que busca esdevenir la contradicció del pati, protagonista rígid, invariable i ple de llum.


Imagina un lloc entre la REALITAT i la FICCIÓ,
dins l'indret que connecta el CEL amb la TERRA.
Un REFUGI NÓMADA conviu dins d'un PALAU DE SENYORS,
units QUADRAT i CERCLE com a símbol de bellesa.

Entra i veuràs que el FINIT és ara INFINIT,
comprova que la QUIETUD s'ha tornat FLUÏDESA.
En aquesta juxtaposició entre VELL i NOU,
les OMBRES VERMELLES la LLUM tenyeixen.

Saps si el que t'envolta és ESPERIT o MATÈRIA?
ORDRE i CAOS ara aliats, abans contraris,
perquè EFÍMER i ETERN són per fi complementaris.
Un lloc tan insòlit com LA QUADRATURA DEL CERCLE.

36 habitatges de protecció pública al carrer Fornaris 34.
Proposta per IBAVI (Institut Balear de l'Habitatge)
En col·laboració amb CMS Arquitectes
Palma | 2020

CULMINACIÓ D'UN PROJECTE QUE DINAMITZA EL BARRI
L’emplaçament es troba dins de l’ordenació del recinte industrial de Can Ribes, intervenció que està convertint l’àmbit en un centre articulador i dinamitzador dels barris de la Soledat i Nou Llevant alhora que posa en valor el patrimoni industrial del lloc. Aquesta actuació utilitzarà l’activitat cultural com a eix principal de transformació social i urbana, amb l’objectiu de de ser un espai obert a la comunitat local i connectat amb la resta d’edificacions de la zona i la façana marítima.
La intervenció remata una de les illes que limiten amb l’àmbit i es converteix en una de les noves façanes de la plaça, límit físic i conceptual d’aquesta primera intervenció. La construcció d’aquest edifici, juntament amb altres intervencions futures, busquen la culminació del projecte d’ordenació i tenen com a repte esdevenir en peces clau en el procés dinamitzador d’aquest àmbit.

ACCESSIBILITAT I RELACIÓ DE LA PLANTA BAIXA AMB L'ENTORN
La proposta presenta un únic accés a peu situat al punt mig de la planta. Aquest dóna accés a l’edifici per la façana en relació amb l’espai públic de la nova trama urbana de Can Ribes, amb la intenció d’establir una relació urbana més directa amb el seu entorn. Per assegurar una bona privacitat dels habitatges de la planta baixa en relació amb l’espai públic, l’edifici s’aixeca 1m. per sobre de la cota del del carrer. A l’aparcament s’accedeix per l’accés rodat situat al carrer Fornaris.

ORIENTACIÓ DE L'EDIFICI.
Els habitatges es col·loquen al llarg del perímetre del solar amb l’objectiu de que tots puguin mirar a l’espai públic existent i el seu àmbit més proper de manera que tots els usuaris poden contemplar els elements patrimonials industrials també des de casa seva.
La majoria dels habitatges s’orienten en l’eix EST-OEST per tal de poder captar i aprofitar els vent predominant de component OEST que bufen en aquesta zona durant els solstici d’estiu i l’equinocci de primavera. Durant l’estiu, es pot generar una ventilació creuada dins dels habitatges que afavoreix el seu confort higrotèrmic.
A l’hivern, aquesta orientació permet que des de les obertures a EST, es capti i acumuli energia calorífica al matí i es dissipi durant la resta del dia cap a l’interior de la crugia de l’estar-menjador-cuina i des d’aquí a l’interior de les habitacions.

COMPLIMENT NORMATIVA
La proposta busca esgotar i aprofitar al màxim la volumetria i profunditat edificable donades per normativa. L’edifici el formen un volum principal de 3 alçades (planta baixa més 2 planta pis) i dos volums de dos alçades (planta baixa més planta pis) que rematen l’edifici en relació a les mitgeres. Sota rasant, es construeix sota el volum principal amb una profunditat que permet configurar un aparcament amb un carril central amb dos places a banda i banda.

ORGANITZACIÓ PROGRAMÀTICA I SISTEMATITZACIÓ TIPOLÒGICA
El programa funcional el formen 36 habitatges dividits en tres tipologies principals diferents distribuïts de la següent manera:

-40% d’habitatges d’1 dormitori (14 habitatges).
-50% d’habitatges de 2 dormitoris (18 habitatges), dels quals 3 són habitatges adaptats ( situats a planta baixa).
-10% d’habitatges de 3 dormitoris (4 habitatges).

A cada planta trobem 12 habitatges i s’agrupen en proporcions diferents per tal d’adaptar-se a la diferent volumetria donada per cada planta.

CIRCULACIONS I ESPAIS SERVIDORS

L’edifici s’articula amb un únic nucli vertical (escala protegida + ascensor) que es situa al punt mig de la planta amb l’objectiu de optimitzar els recorreguts, minimitzar el número d’usuaris que han de passar per davant de cada habitatge i complir amb la normativa d’evacuació contra incendis de manera eficaç amb el mínim d’elements. Una passarel·la connecta el nucli vertical amb els diferents habitatges. Aquesta esta a l’aire lliure, en relació amb el pati interior d’illa, amb l’objectiu d’afavorir les relacions veïnals i potenciar la relació interior-exterior dels habitatges.

RACIONALITAT ESTRUCTURAL

L’ordre i la regularitat de la planta són un reflex de l’estructura plantejada. L’estructura va lligada a la distribució i és la generadora dels espais. Un ritme regular d’estances ordena un sistema estructural de crugies de 3,05 m. de llum formades per murs de càrrega orientats perpendiculars a la façana principal. A les dues cantonades de l’edifici aquests murs giren 90 graus per entreteixir-se (com una llata d'espart) amb els murs principals i generar les crugies dels habitatges situats a les façanes laterals. Aquest sistema de murs està format per blocs prefabricats de terra on s’hi recolzaran unes bigues de fusta cada 75 cm. que es rematen amb un forjat mixt de taulell fusta, aïllament acústic i acabat de terratzo.
Aquesta lògica estructural canvia sota rasant, que passa a funcionar amb un sistema de pòrtics de formigó de calç armat on es recolza una llosa on descansa el sistema de murs de càrrega que generen els habitatges.
Els materials utilitzats per a la construcció són sostenibles i amb baixa emissió de CO2, reciclables, re-utilitzables i lleugers. Els sistemes constructius emprats pretenen reduir els temps i elements auxiliars d’execució durant l’obra i les seves emissions incorporades durant aquesta fase. Aquesta solució estructural més lleugera també té l’objectiu de reduir i simplificar les fonamentacions.

RACIONALITAT DE LES INSTAL·LACIONS
Totes les cambres de bany i cuines estan aliniades al mateix eix, facilitant l’arribada de totes les instal·lacions i l’evacuació dels residus generats. A l’interior de l’habitatge, els passos de l’instal·lació electrica i de telecomunicacions serà vista amb l’objectiu d’afectar al mínim possible als murs de càrrega de terra i facilitat el manteniment.

ELS HABITATGES
Totes 3 tipologies consten d’un mòdul principal on conviuen els usos d’estar, menjador i cuina. Aquesta crugia estableix una relació directa amb l’exterior per totes dues bandes, mirant al carrer des del balcó i mirant al pati interior d’illa des del cancell d’accés. Aquesta seqüència cancell-espai d’ús comú-balcó és la protagonista de la casa. La permeabilitat de tots dos costats afavoreix la ventilació creuada i potencia les visuals, alhora que evita l’intrusisme.
El mòdul estar-menjador-cuina és un espai inclusiu que actua com a distribuïdor i elimina superfície de passadís innecessària. Els espai més privats, les habitacions, bany i magatzems busquen la intimitat en una segona crugia annexa a la principal.
Les habitacions s’orienten tan a la façana de carrer com a la façana d’interior d’illa i, amb l’objectiu d’augmentar la seva privacitat i millorar el seu comportament enfront el soroll exterior, les seves obertures s’obren a l’espai de balcó/galeria o al cancell d’entrada, oferint una ventilació i il·luminació natural adequada.
L’espai del bany es divideix en dues cambres. La zona de la pica queda separada per donar facilitar l'ús de dos persones simultaniament i per donar més intimitat a la resta del bany. Als habitatges accessible però, la cambra de bany consta d’un únic espai. L’estança de magatzem és una petita habitació interior amb caràcter polivalent.
El cancell és un espai rebedor que actua com a filtre de privacitat entre la passarel·la d’accés i l’interior de l’habitatge. Al ser una estança permanentment ventilada és ideal per estendre la roba. El balcó/galeria és una prolongació a l’exterior de la zona d’estar. Durant l’hivern serà una estança captadora de calor que l’anirà disipant a l’interior de l’habitatge. Durant l’estiu aquest balcó s’obrirà oferint un espai d’ombra en relació amb l’exterior que afavorirà la entilació creuada aprofitant els vents dominants.

ADAPTABILITAT I CICLE DE VIDA
Es proposa un habitatge versàtil capaç d’adaptar-se als canvis de les necessitats de l’usuari de forma reversible, ràpida i econòmica. Es busca l’adaptabilitat dels usos basats en 3 principis:

La porositat. La crugia principal és un únic espai amb funció estar-menjador-cuinar que connecta amb la resta d’estances per mitjà de portes de gran format, oferint visions creuada entre espais.

L’ambigüitat de les estances. La relació tan directa entre la crugia principal i les estances de la crugia secundaria permet en qualsevol moment modificar el seu ús. D’aquesta manera, podem prescindir d’una de les habitacions per ampliar la sala d’estar o utilitzar una d’aquestes estances per a fer-hi un menjador o un estudi.

La multiplicitat d’accessos: les habitacions que donen a la passarel·la d’accés als habitatges tenen el potencial d’esdevenir una estança independent amb un accés exempt de la resta de l’habitatge, ja sigui a través del cancell o bé obrint una nova obertura des de la mateixa passarel·la.

Mobiliari i sistema expositiu
Projecte per 48h Open House Barcelona
En col·laboració amb Silvia Contreras
Barcelona | 2020
Fotografia: Adrià Marrasé

L'Exposició “La teva experiència i la meva; la teva exposició i la meva - 10 anys del festival d'arquitectura 48h Open House BCN” s'inspira en els 3 llargmetratges de Peter Greenaway: “Las maletas de Tulse Lupe” (2004) que narren la vida d'un jove a través de la trobada d'unes maletes de viatge i diferents relats que no s'ajusten a un guió ni a una història lineal. L'Associació pren la idea de les maletes com a contenidors de records (símbol d'emmagatzematge de pertinences i de moviment continu) i les transforma en elements expositius (caixes).

Tulse viatja pel món i cada maleta té el seu record. En aquesta exposició, la proposta té l'objectiu d'ensenyar les maletes (caixes, contenidors, base de dades,...) i el viatge (rodes, mobilitat) de l'Associació 48h Open House Barcelona.

Cada caixa-moble conté els diferents temes: la comunicació, el públic, la repercussió, la visibilització, l'audiovisual, l'organització, el voluntariat, els patrocinadors i els propietaris, l'arquitectura i la innovació.

Els mobles prenen una forma per adaptar-se al contingut. Les maletes es converteixen en els mobles d'un habitatge, adquirint una dimensió més domèstica: l'armari on es guarden les samarretes i les bosses dels diferents anys penjades; les taules d'exposició dels flyers i guies del festival; la vitrina d'exposició de les maquetes d'arquitectura prestades per diferents arquitectes; i fins i tot una butaca on seure per veure l'audiovisual.

Tots els mobles estan fabricats en aglomerat xapat amb melamina blanca sense cantejar i taulell d'OSB per als laterals. Els mateixos materials ens parlen que no s'amaga res, tot queda a la vista. L'associació mostra els seus 10 anys de trajectòria sense complexos.

Els contenidors exposen objectes varis i van acompanyats de fotografies, mapes i dades que van impresos i adherits tant als laterals de melamina com als vidres de la sala d'exposició.

L'exposició es crea per a l'espai Mercè Sala, però té vocació d'itinerant. Cada moble és independent i el contingut permet que la distribució sigui una altra completament diferent en un altre lloc. Els mobles van sobre rodes per recolzar la idea de mobilitat, però la situació actual impedeix que el públic hi pugui interactuar, deixant-ho tot com una anècdota.

Mobiliari i sistema expositiu
Projecte per a Construint a la Sala
En col·laboració amb Silvia Contreras
Barcelona | 2020
Fotografia: Adrià Marrasé


Contruint a la Sala organitza anualment un taller d’arquitectura per a nens i nenes dins de la Sala Oval del Museu Nacional de Catalunya. Més de 600 nens i nenes, en col·laboració amb més de 200 arquitectes, artistes, educadors i altres professionals que dissenyen i construeixen maquetes seguint una temàtica determinada de cada any.

L’any 2020 però, el taller canvia la seva rutina a causa del COVID i s’organitza a 13 escoles de Barcelona. D’aquests 13 tallers es van seleccionar 43 maquetes que serien les escollides per exposar-se a l’espai de l’antiga llibreria de l’MNAC.

La proposta recicla 153 caixes utilitzades pels nens i nenes en edicions anteriors (servien com a seient i element per guardar les motxilles i abrics) i s’agrupen formant una grada que servira de suport expositiu per a les maquetes seleccionades. Les caixes s’apilen i s’ineixen amb un sistema de velcro que manté el conjunt estable i ben unit. Les caixes es rematen amb diferents colors que permeten identificar les maquetes de les diferents escoles.

Aquests sistema de caixes, possibilita un fàcil i rapid muntatge i desmuntatge de les grades. Això va permetre fer l’exposició itinerant des del Museu Nacional de Catalunya fins a la seu del COAC de Barcelona en un temps record.

En aquesta segona seu es va utilitzar el mateix sistema d’apilar caixes per desenvolupar un mur que permetia exposar els pannells explicatius de l’exposició.

89 habitatges al carrer Riera Bullidors, parcel·les 8A, 8B i 4B.
Proposta per INCASÒL (Institut Català del Sòl).
En col·laboració amb CMS Arquitectes
Girona | 2022

IMPLANTACIÓ
Els 3 edificis de la proposta es troben en el barri de Domeny-Taialà de Girona, en un àmbit encaixat entre un flux natural (el Ter) i un d’artificial (autopista AP7), separat lleugerament de la ribera del riu. Les tres propostes s’alineen a carrer, dues d’elles per obligació normativa (parcel·les 8A i 8B) i la tercera buscant la millor implantació i orientació dins de la parcel·la, amb una construcció el més compacte possible. Els espais de parcel·la no ocupats es defineixen com a espais d’ús comunitari privat (jardí de jocs o espai d’estada i descans pels usuaris), segons cada cas i es tractaran quasi sempre amb paviments permeables i amb vegetació autòctona de baix manteniment i requeriments de rec baix (excepte l’àrea rodada de l’aparcament de la parcel·la 4B).

EDIFICI
UNUS PRO OMNIBUS (un per a tots) fa referència a l’ús d’un sistema d’agregació que repeteix una única tipologia per a definir tots 3 edificis. Cada bloc disposa d’un únic nucli vertical que serveix per articular (girar o fer la simetria) les unitats tipològiques dins dels límits de l’edifici. L’accés als habitatges es fa per mitjà d’una passarel·la comunitària que connecta el nucli vertical amb el cancell d’accés de cada llar. Rematen els edificis els habitatges de 3 habitacions, que situats al final de cada passarel·la, que són uns mòduls quasi idèntics dels habitatges de 2 dormitoris que creixen amb una habitació simple i un bany de cortesia.

HABITATGE TIPUS
La tipologia tipus (2 habitacions) estructura l’espai de l’habitatge en diagonal, fent servir l’eix comú cuina-menjador- estar com a distribuïdor a les habitacions, d’igual superfície (10m2) i ús indiferenciat. L’habitatge de 3 habitacions utilitza la mateixa lògica que la tipologia tipus, però afegeix una habitació simple i un petit bany de cortesia a l’accés, absorbint la superfície sobrant del final de les passarel·les d’accés. Dos espais intermedis se situen als extrems de l’habitatge afavorint la ventilació creuada. Per una banda, la galeria, que permet gaudir d’un espai exterior privat, per altra banda, el cancell d’entrada fa les funcions de rebedor, safareig i estenedor, reduint els recorreguts del cicle de la roba.

Biblioteca municipal al carrer Esglesia
En col·laboració amb CMS Arquitectes
Nerja | 2021

RELACIÓ AMB L'ENTORN
La nova biblioteca municipal té com a objectiu ser el nou focus d'oci cultural de Nerja, un punt de trobada i intercanvi per a la ciutadania, un lloc on es fomenti el coneixement i la creativitat, un espai amb la capacitat de potenciar les activitats culturals i apropar-les als seus veïns, mantenint la identitat del barri.
L'equipament es configura dins del centre històric de Nerja com un edifici entre mitgeres de planta baixa més dues plantes pis i dues plantes soterrani. La proposta s'adapta a l'escala del teixit urbà on s'ubica mentre dialoga amb l'essència i la materialitat del nucli antic del municipi. És un equipament públic vestit d'edifici residencial. L'edifici esgota tot el volum edificable permès per normativa, limitat per la profunditat i l'alçada màxima edificable. Es construeixen també dues plantes soterrani, ocupant tota la superfície de parcel·la amb l'objectiu d'esgotar l'edificabilitat màxima proposada per les bases del concurs. El volum sobre rasant genera un pati interior en relació amb l'espai polivalent, dinàmic i canviant , una prolongació a l'aire lliure d'aquest espai versàtil. Les plantes soterrani recularan 4 metres respecte al final de la parcel·la amb l'objectiu de generar una façana en contacte amb l'exterior per poder treure radiació solar, llum i ventilació natural als espais de lectura i fons general.

EDIFICI
L'edifici presenta una dualitat material i compositiva en relació amb les façanes nord i sud. La façana nord és la que dóna accés a la biblioteca des del carrer Església. És una façana introvertida i equilibrada, que busca dialogar i mimetitzar-se amb l'entorn urbà on se situa. Aquesta manté l'escala residencial del nucli antic de Nerja, conservant la composició i el ritme de les seves obertures, pensades per captar i aprofitar tota la llum que ens ofereix l'orientació nord.
Per contra, la façana del pati interior busca dotar l'edifici d'un caràcter més diferencial i identitari. Una estètica més propera a la d'un equipament públic. És una façana en gelosia formada per elements ceràmics que protegeix l'edifici de les inclemències del temps, oberta cap a les visuals del mar mediterrani. La composició i materialitat de la gelosia ofereixen una imatge tradicional i mediterrània alhora que serveix de protecció solar per als espais exteriors orientats a sud, generant un espai ombrícul, obert a l'exterior i protegit del sol, on poder llegir o contemplar les vistes del mar.
La coberta queda en segon pla a causa de la reculada imposada per normativa que fa recular 3 metres les façanes nord i sud en planta segona. Tot i això, la coberta compleix un paper fonamental en el funcionament de l'edifici. Es proposa una coberta d'estructura lleugera industrialitzada en forma de serra que permeti obrir uns lluernaris que doten de molta llum i ventilació a la zona infantil. Aquesta coberta facilitarà també la ventilació natural de les plantes soterrani gràcies a l'efecte xemeneia i servirà de suport per a les plaques fotovoltaiques.

PROGRAMA, FLEXIBILITAT I ADAPTABILITAT
La nova biblioteca de Nerja serà un espai permeable i obert a tothom, tant a peu de carrer com a la resta de les plantes.
Totes les plantes s'estructuren de la mateixa manera. Dues estances -una orientada al carrer (nord) i l'altra orientada al pati interior (sud)- s'organitzen entre un nucli central on es concentren les comunicacions verticals (escala i ascensor), els serveis (banys i magatzems) i el pas instal·lacions. Aquestes estances tindran més o menys superfície segons la planta on estan situades, a causa de les reculades imposades per la normativa. Aquesta estructura funcional redueix al mínim els recorreguts entre plantes i estances. La naturalesa diàfana de l'edifici permet una flexibilitat dels espais (podent admetre amb facilitat variacions dins de l'edifici) i adaptabilitat dels usos (al llarg de la seva vida útil, aquest equipament públic podrà anar mutant el seu programa i ús segons les necessitats requerides en cada situació).
El programa s'estructura per plantes, distingint quatre estrats clarament diferenciats: la zona de promoció i acollida, la zona general, la zona infantil i els espais de treball intern i administració. Cada peça del programa se situa a la planta i orientació més coherent en relació a l'estancia que ocupa i la superfície que requereix.
La zona d´acollida i promoció cultural se situa a la planta baixa de l´edifici. Aquest àmbit de la biblioteca busca ser un espai complementari als espais públics propers (plaça de l'església, plaça d'Espanya o el Balcó d'Europa) per a usos culturals, socials o de lleure. Així doncs, la planta baixa de la biblioteca podria albergar una activitat (presentació, trobades veïnals, concerts, exposicions, tallers, assaigs, etc.) en relació amb un context cultural o festivitat concreta celebrada a Nerja, aprofitant que aquest és un espai públic al servei del ciutadà.
Des del carrer, s´accedeix a la biblioteca a través de la zona d´accés i control. Aquesta estada ens permetrà arribar al nucli de comunicació vertical que connecta la planta baixa amb plantes superiors i inferiors. Travessant el nucli de comunicacions arribarem a la sala polivalent i al seu espai exterior adscrit.
La zona general suposa el percentatge més gran de programa de la biblioteca. És per això que les seves diferents peces es distribuiran en diverses plantes. El fons general albergarà el major volum de documentació i llocs de lectura i se situarà a les plantes soterrani aprofitant que són les de major superfície. A la planta primera hi trobem la zona de publicacions periòdiques. Aquesta té accés a una terrassa amb vista sobre el mar, on es pot llegir el diari i gaudir d'una revista a l'aire lliure. La sala d'audiovisuals se situa a la cara nord de la planta soterrani -1. Es proposa que aquesta pugui funcionar també com a aula de formació aprofitant l'equipament informàtic i multimèdia de què disposa.
La zona infantil se situa a la planta segona, al més allunyada possible de la resta de zones per evitar les possibles molèsties causades pel soroll. Es divideix en dues estances, l'espai de petits lectors i activitats (orientat a sud) i l'àrea d'informació i fons infantil (orientat a nord).
La zona de treball intern i administració se situa a la planta primera, orientada a nord. El dipòsit per als volums es col·loca a l'estança més desfavorable (planta soterrani -2 nord) aprofitant que és la peça amb el menor requeriment de confort.

EFICIÈNCIA ENERGÈTICA I CICLE DE VIDA DELS MATERIALS
Es plantegen mesures i estratègies per garantir la màxima autoeficiència energètica, econòmica, i de gestió durant tot el cicle de vida útil de l'equipament, amb la intenció d'assolir l'objectiu nZEB (nearly Zero Energy Building).
La nova biblioteca municipal de Nerja es planteja com un edifici auster on els materials es presenten tal com són. Es proposa la utilització de sistemes constructius tradicionals que mantinguin l'harmonia estètica i material de l'entorn urbà, i que puguin executar-se per tècnics i especialistes de proximitat. S'opta per materials amb bon comportament tèrmic, d'alta inèrcia tèrmica, amb bon aillament acústic, i de fàcil accés. Es tracta de materials que sent naturals, presenten unes altes prestacions de durabilitat, manteniment i confort.

41 habitatges dotacionals al Sector Saló Central
En col·laboració amb Silvia Contreras
Sant Boi de LLobregat | 2021

CONTEXT
L’emplaçament es troba en el límit del teixit residencial de Sant Boi (al nord) i la seva zona industrial (al sud). La proposta és un volum de 8 altures, compacte i contundent que busca integrar-se amb la resta de nous i futurs edificis de la mateixa tipologia residencial que han anat creixent al llarg d’aquest límit en els últims anys.

L’EDIFICI
L’edifici s’organitza a partir de dues anelles concèntriques al voltant d’un pati central. La corona exterior esta formada per una sèrie d’habitacions neutres i sense jerarquies mentre que la corona interior esta formada pels espais servidors (rebedors, banys, cuines, espais complementaris i nuclis de comunicació). En planta baixa, el pati veïnal esdevé un espai intermedi entre l’espai públic i les zones residencials privades, que substitueix l’entrada directa i independent des del carrer a cada vestíbul de l’edifici. Aquesta plaça és el nucli de la comunitat de convivència on es troben i conflueixen tots els veïns, generant un espai segur des de la perspectiva de gènere.

ADAPTABILITAT HABITATGES - ESTANCES FLEXIBLES SENSE JERARQUIES
Els habitatges estan formats per unes 5 o 6 estances (segons es tracti d’un habitatge de 2 o 3 habitacions) d’uns 10m2 cadascuna, sense jerarquies espaials. El nucli de l’habitatge és una peça doble amb ús d’estar/menjador/cuina que actua com espai distribuïdor substituint els passadissos que connecten amb les diferents estances. La cuina és una peça oberta i inclusiva que permet visualitzar el treball domèstic des de tots els punt de l’habitatge i evita rols de gènere. La cambra de bany té la capacitat per ser utilitzada per dos persones simultàniament. Les estances poden quedar aïllades tancant les portes corredisses, però també es poden unir fàcilment amb unes mínimes obres.

ESPAIS COMPLEMENTARIS POLIFUNCIONALS
A cada planta de l’edifici, es generen unes petites places als espais comuns reservades a usos complementaris polifuncionals. Aquests espais complementen la superfície i la capacitat funcional dels habitatges i permeten als veïns realitzar algunes tasques domèstiques i activitats de lleure a l’espai públic, potenciant la vida comunitària alhora que s’economitzen medis per mitjà de la compartició d’instal·lacions i infraestructures. Les funcionalitats d’aquests espais complementaris poden ser diverses: espais d’emmagatzematge, espais exteriors comuns, petits recintes de co-treball (bricolatge), petits tallers (pintura, dibuix, ...), bugaderia, sala d’estudis, espais d’esbarjo i oci (sala de lectura, sala de billar, pista de ping-pong,...), magatzem de plantes,...
Aquests espais poden evolucionar al llarg del temps, adapatant-se a les necessitats dels veïns.

132 habitatges dotacionals al Sector Llevant
En col·laboració amb CMS Arquitectes
Viladecans | 2021

IMPLANTACIÓ I EDIFICI
La proposta forma part d'un nou barri situat entre l'eixample de Viladecans i la zona industrial de Sant Boi de LLobregat. Es tracta d'una proposta d'alta densitat que concentra l'edificació en un únic volum compacte, escala que dialogarà amb la resta de construccions futures. L'edifici està format per 3 anelles estructurals que organitzen 4 corones que giren al voltant d'un centre format pels nuclis de comunicació vertical que s'encasten entre els 4 habitatges generant 5 patis que tenen una funció molt important en relació a l'estratègia energètica.

PLANTA BAIXA
L'edifici està format per un sòcol en planta baixa que absorbeix la lleugera pendent del carrer i que s'obre al barri des de la façana nord. Aquest sòcol ofereix un doble accés a la zona comunitària en relació als buits generats pels patis interiors. Aquests espais intermedis a camí entre el carrer i l'accés privat als habitatges, fan de distribuïdor als nuclis verticals de les 4 unitats d'agregació de 4 i 5 habitatges per replà. Sobre la planta baixa l'edifici creix 7 plantes amb ús d'habitatge.

HABITATGE TIPUS
L'habitatge es desenvolupa en una crugia definida per l'espai estar-menjador-cuina i una segona crugia més privada que conté les dues habitacions i la cambra higiènica.
La cuina és la peça flexible que actua com a distribuïdor de l'habitatge. Les habitacions que graviten al voltant de la cuina, són estances d'ús indiferenciat de 10m2.
Dos espais intermedis se situen als extrems de l'habitatge afavorint la ventilació creuada. Per una banda, la terrassa, que recorre tot el perímetre de la façana, permet gaudir d'un espai exterior privat en contacte amb la façana, alhora que genera protecció solar; per altre banda, el cancell d'entrada fa les funcions de rebedor i safareig.

Casa JiM
Habitatge unifamiliar aïllat
estudi marmar - marta martí + adrià marrasé, arquitectes
Sant Esteve de Palautordera | 2020 - 2022
Fotografia: Adrià Marrasé

En construcció...

Casa LIN
Habitatge unifamiliar aïllat
estudi marmar - marta martí + adrià marrasé, arquitectes
Castellgalí | 2021 - 2022
Fotografia: Adrià Marrasé

En construcció...